La hipermetropia també coneguda com a hipermetropia i la presbícia són dos problemes de visió diferents que, tot i que tots dos poden causar visió borrosa, difereixen significativament en les seves causes, distribució d'edat, símptomes i mètodes de correcció.
Hipermetropia (hipermetropia)
Causa: La hipermetropia es produeix principalment a causa d'una longitud axial excessivament curta de l'ull (globos oculars curts) o de la capacitat de refracció de l'ull afeblida, la qual cosa fa que els objectes llunyans formin imatges darrere de la retina i no directament sobre ella.
Distribució per edats: la hipermetropia pot aparèixer a qualsevol edat, fins i tot en nens, adolescents i adults.
Símptomes: els objectes propers i llunyans poden semblar borrosos i poden anar acompanyats de fatiga ocular, mals de cap o esotropia.
Mètode de correcció: la correcció normalment implica l'ús de lents convexes per permetre que la llum s'enfoqui correctament a la retina.
Presbícia
Causa: La presbícia es produeix a causa de l'envelliment, on el cristal·lí de l'ull perd gradualment la seva elasticitat, donant lloc a una disminució de la capacitat acomodativa de l'ull per enfocar clarament els objectes propers.
Distribució per edats: la presbícia es produeix principalment en poblacions de mitjana edat i gent gran, i gairebé tothom l'experimenta a mesura que envelleix.
Símptomes: el símptoma principal és la visió borrosa dels objectes propers, mentre que la visió llunyana sol ser clara i pot anar acompanyada de fatiga ocular, inflor o llagrimeig.
Mètode de correcció: utilitzar ulleres de lectura (o lupes) o ulleres multifocals, com ara lents multifocals progressives, per ajudar l'ull a centrar-se millor en els objectes propers.
En resum, entendre aquestes diferències ens ajuda a reconèixer millor aquests dos problemes de visió i prendre les mesures adequades per a la prevenció i la correcció.
Hora de publicació: 05-12-2024