La hipermetropia, també coneguda com a hipermetropia, i la presbícia són dos problemes de visió diferents que, tot i que tots dos poden causar visió borrosa, difereixen significativament en les seves causes, distribució per edat, símptomes i mètodes de correcció.
Hipermetropia (hipermetropia)
Causa: La hipermetropia es produeix principalment a causa d'una longitud axial excessivament curta de l'ull (globus ocular curt) o d'un poder refractiu debilitat de l'ull, cosa que fa que els objectes distants formin imatges darrere de la retina en lloc de directament sobre ella.
Distribució per edats: La hipermetropia pot aparèixer a qualsevol edat, inclosos en nens, adolescents i adults.
Símptomes: Tant els objectes propers com els distants poden aparèixer borrosos i poden anar acompanyats de fatiga ocular, mals de cap o esotropia.
Mètode de correcció: La correcció sol implicar l'ús de lents convexes per permetre que la llum s'enfoqui correctament a la retina.
Presbícia
Causa: La presbícia es produeix a causa de l'envelliment, on el cristal·lí de l'ull perd gradualment la seva elasticitat, cosa que provoca una disminució de la capacitat acomodativa de l'ull per enfocar clarament els objectes propers.
Distribució per edats: La presbícia es produeix principalment en poblacions de mitjana edat i gent gran, i gairebé tothom la experimenta a mesura que envelleix.
Símptomes: El símptoma principal és la visió borrosa per a objectes propers, mentre que la visió llunyana sol ser clara i pot anar acompanyada de fatiga ocular, inflor ocular o llagrimeig.
Mètode de correcció: Ús d'ulleres de lectura (o lupes) o ulleres multifocals, com ara lents multifocals progressives, per ajudar l'ull a enfocar millor els objectes propers.
En resum, comprendre aquestes diferències ens ajuda a reconèixer millor aquests dos problemes de visió i a prendre les mesures adequades per a la seva prevenció i correcció.
Data de publicació: 05-12-2024